REGLA DE VIDA DE L'ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

Carta d'aprovació del Prior General

Ave + Maria  
Roma, 4 de maig de 1995
Festa de Sant Pelegrí M Laziosi, OSM
650e aniversari de la seva mort
Prot. 415/95

ALS GERMANS I GERMANES DE L'ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

L'Esperit Sant, que crida els nostres Primers Pares l'any 1233, us crida ara també a vosaltres perquè sigueu testimonis de l'Evangeli en comunió fraterna, per tal d'estar al servei de Déu i de l'home, tot inspirant-nos constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor. El Senyor Ressuscitat us invita a caminar pel camí de la santedat, que des de fa 762 anys miren de recórrer els components del nostre Orde, i a prolongar a les vostres famílies i comunitats cristianes la presencia activa de Maria, la Mare de Jesús.

La Santa Seu, en aprovar el 29 d'abril del 1995 la vostra Regla de vida, ha demostrat la seva estimació pel camí fet per cadascú i cadascuna de vosaltres i per les vostres fraternitats, bo i seguint les indicacions del Concili Vaticà II i de la Regla aprovada provisionalment pel Consell General el 2 d'octubre del 1982.

Camineu, dones, vosaltres que sou part viva de la família dels servents, pel camí de la santedat, edifiqueu l'Església comunió, anuncieu l'Evangeli en aquells llocs i en aquelles situacions en que només vosaltres, per la vostra condició de laics, podeu donar testimoni de Crist, fill de Maria i primogènit entre molts germans, tot vivint el baptisme a la llum d'aquesta Regla de vida. Vosaltres participeu així de la missió evangelitzadora de l'Església, bo i portant als germans, com Maria, la Paraula que salva, i estant-vos amb Ella al peu de les infinites creus dels homes per dur-los consol i cooperació redemptora.

La Regla, aprovada per la Santa Seu, entrarà en vigor el 15 d' agost de 1995, solemnitat de l'Assumpció de Maria Santíssima al cel, dia en que, segons la tradició, els nostres Primers Pares arribaren al Monte Senario.

A les vostres comunitats cristianes i a les vostres fraternitats seguiu el camí de fe i d'amor de la Verge del Magníficat; així participareu de les meravelles que el Senyor ha obrat en Ella i podreu un dia estar-vos amb nostra Senyora al cel, on Ella regna gloriosa i intercedeix benigna per tots els seus Servents.

Feu festa! I crideu d'altres a formar part de les vostres fraternitats. Difoneu el vostre carisma d'unitat i d'harmonia fraterna a l'Església i a la humanitat, tan necessitada d'harmonia, de pau i de mútua comprensió!

Fraternalment,
fr. Reinhold M. Bodner, OSM
secretari de l'Orde

Fr. Hubert Maria Moons, OSM
prior general

Carta d'aprovació de la Congregació perls Instituts de Vida Consagrada

CONGREGACIÓ  PER ALS INSTITUTS DE VIDA CONSAGRADA  I LES SOCIETATS DE VIDA APOSTÓLICA

Prot. N. S. 48- 1/95

DECRET

El prior general de l'Orde dels Servents de Maria, amb el consentiment del seu Consell, sol·licita de la Seu Apostòlica que la Regla de vida de l'Orde Seglar dels Servents de Maria, redactada segons l'esperit del Concili Ecumènic Vaticà II i les normes del Codi de Dret Canònic, fos degudament aprovada. 

La Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, tot considerant atentament el que hom ha exposat i tot el que pertoca a aquesta matèria, amb el present decret aprova i confirma l'esmentada Regla de vida, preparada en llengua anglesa i de la qual conserva copia en el seu arxiu, en compliment del dret. Que, tot seguint les petjades dels Set Sants Fundadors de l'Orde, els membres de l'Orde Seglar dels Servents de Maria  procedeixin fidelment i íntegra en la vida cristiana i s' encaminin dia rere dia, sempre més generosament, a la perfecció de llur estat. 

No hi obsta res.

Donat a Roma, el dia 29 del mes d'abril del 1995

Eduardo Cardo Martínez Somalo

Prefecte

+Francisco Javier Errázuriz Ossa

secretari


Notes històriques de l'Orde Seglar dels Servents de Maria

Les Constitucions actuals de l'Orde dels Frares Servents de Maria remarquen, en el capítol inicial, que les comunitats dels servents sempre ban atret al seu entorn nombroses famílies i grups, cadascun dels quals tant si son religiosos com laics, constitueix una particular expressió de l'única vocació comuna a tots [1].  

Des de l'origen de l'Orde dels Servents de Maria (1233), els nostres Set Sants Fundadors foren conscients que existien individus i, fins i tot, matrimonis que volien unir-se, d'alguna forma, a l'Orde i a la seva espiritualitat [2]. 

El costum dels benedictins de tenir laics oblats units a llurs m onestirs fou el primer mètode utilitzat per acceptar aquests seglars, i el primer laic oblat dels Servents acceptat oficialment (fins i tot abans que l'Orde fos aprovat) fou un contemporani dels Fundadors, un tal Arrigo de Baldovino d' Anguillara, el qual, l'octubre del 1265, fou acceptat com a oblat (a vegades també se l'anomena convers o devot) a l'església de Santa  Maria de Cafaggio a Florencia pel prior general Manetto de Florencia. Entre 1265 i 1372, els registres existents mostren que hi hagué cinquanta-vuit servents oblats dispersos entre les dotze diferents comunitats que hi havia a Itàlia [3].

Però no fou fins al 1424 que l'Orde Seglar dels Servents de Maria obtingué un reconeixement oficial, quan el Papa Martí V promulga normes específiques en el seu decret Sedis Apostolicae Providentia (15 d'abril del 1424). Fou en aquell període que tots aquells grups de persones associades als ordes mendicants com els dels dominicans, servents, agustins i c armelites es convertiren en terços ordes, i cadascun rebé una regla de vida específica. Les normes establertes per la Sedis Apostolicae Providentia foren la base de la Regla de vida del Terç Orde Servita fins al moment de la seva reforma més important l'any 1925. El nom de Terç Orde fou el que s'atorgà a aquest tipus de grups, malgrat que a vegades eren anomenats  consorcis o companyies dels Servents de Maria.

Investigacions històriques recents demostren que aquest Terç Orde dels Servents de Maria fou recolzat i encoratjat vigorosament pels priors generals successius, especialment després del segle XVI. El 1966 fou escrita una Regla de vida revisada per al Terç Orde Servita sota el generalat de fra Alfons M. Monta i posteriorment aprovada per la Congregació per als Religiosos l'1 de maig del 1966. 

Després del Concili Vaticà II, els Frares Servents de Maria començaren el procés de revisió de llurs constitucions, en el Capítol General especial de Madrid de 1968, les quals arribaren a l'aprovació final per part de la Santa Seu el 1987. El Consell General dels Frares nomena una comissió especial per consultar els membres de l'orde seglar servita i dur a terme la renovació  de llur Regla de vida. Després de dues revisions exhaustives amb els membres de l'Orde Seglar, l'octubre del 1982, el Consell General aprovà provisionalment una Regla de vida revisada. 

L'any 1989, el Capítol General de Roma demanà al Secretariat General per a l'Orde Seglar que portés a terme una consulta més profunda entre els membres de I 'Orde Seglar i que preparés el text definitiu de la Regla de vida per tal de sotmetre'l a l'aprovació de la Sagrada Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica. La present  i defintiva edició de la Regla de vida de l'Orde Seglar deis Servents de Maria fou aprovada per la Santa Seu eI 29 d'abril del 1995.


REGLA DE VIDA DE L'ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA

I. L'ORDE DELS SERVENTS DE MARIA 

1. L'Orde dels Frares Servents de Maria, sorgit com a expressió de vida apostolicoevangelica, és una comunitat d 'homes reunits en el nom del Senyor Jesús. Moguts per l'Esperit ens comprometem, com els nostres Primers Pares, a donar testimoni de l'Evangeli en comunió fraternal i a viure al servei de Déu i de l'home, tot inspirant-nos constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor [4] 

2. Per tal de servir el Senyor i els seus germans i germanes, els servents s 'han dedicat, des deIs seus orígens, a la Mare de Déu, la Beneïda de l'Altíssim. A Ella s 'han adreçat en el seu camí cap a Crist i en el seu compromís de comunicar-lo als homes. Del fiat de la humil serventa del Senyor [5] han apres a acollir la paraula de Déu i a escoltar amb atenció les indicacions de l'Esperit. La participació de la Mare en la missió redemptora del Fill, Servent Sofrent de Jahve, els ha portat a comprendre i a alleujar els sofriments humans [6]. 

3. Sensibles a les instancies de l'Església, aprofundim en el coneixement de Maria, Mare de Déu i deIs homes, i en la seva missió en el misteri de la salvació. Tot veient en ella el "fruit més excels de la redempció" [7], secundem amb les nostres energies les exigencies alliberadores deIs individus i de la societat. Conscients de la divisió deIs cristians, ens esforcem perque la Filla de Sió esdevingui per a tots un signe d'unitat. Als homes insegurs els proposem, com a exemple de confianya dels fills de Déu, la Dona humil que ha posat la seva esperanya en el Senyor [8].

4. Guiats per la inspiració de Maria, Mare i Serventa del Senyor, han sorgit, a redós de les comunitats de l'Orde deIs Servents de Maria, moltes congregacions religioses i grups de seglars, cadascun deIs qualsconstitueix una expressió particular de vida consagrada o lalcal [9]. Altres grups ja existents, atrets pel mateix ideal, s 'han associat a l'Orde. Cadascun d'ells, tant si són religiosos com laics, expressen en forma pròpia l'única vocació que és comuna a tots.

II. L'ORDE SEGLAR DELS SERVENTS DE MARIA I LA VIDA DE FRATERNITAT

Capítol 1: L'Orde Seglar [10] dels Servents de Maria 

5. L'Orde Seglar dels Servents de Maria és format per laics, homes i dones, que, units pel baptisme i guiats per l'Esperit Sant en el camí cap a la santedat, desitgen dirigir i unir les seves vides al servei de Crist i al deIs seus germans i germanes en el món, tot inspirant-se en Maria, la Mare i Serventa del nostre Salvador Jesucrist. Inserits en l'Orde deIs Servents de Maria, es comprometen com a seglars a seguir, dins de llur ambient familiar i social, el camí deIs Set Sants Fundadors de l'Orde. 

6. L'Orde Seglar deis Servents de Maria, format per homes i dones que viuen llur consagració baptismal en el món, és una de les expressions de l'única vocació de l'Orde deIs Servents de Maria [11]. Comparteixen amb ells els ideaIs i els compromisos de vida evangeIico-apostòlica i la pietat particular envers la Mare de Déu i constitueixen una sola família. 

7. Com a membres seglars de l'Orde deIs Servents de Maria, aquests germans i germanes són testimonis autentics de l'origen laical de l'Orde deIs Servents de Maria, car els Set Fundadors començaren llur pelegrinatge com a laics units en l' oració i el servei en honor de la benaurada Verge Maria. 

8. En l'Església, poble sant de Déu, la vocació del servent de Maria seglar és una crida especial que comporta una invitació gratuita de Déu i una resposta conscient i lliure. En aquest do el servent de Maria hi reconeix la presencia maternal i operant de Maria.

9. Amb l'acceptació voluntaria del do de la vocació, arrelat en la consagració baptismal, el servent de Maria es compromet al seguiment de Crist i a portar a la seva plenitud eI manament evangelic de l'amor. 

10. Són membres de l'Orde Seglar deIs Servents de Maria els homes i les dones que, tot vivint en comunió fraternal la seva situació matrimonial, familiar, social i la seva inserció en el món, s'esforcen a tendir a la santedat segons l'espiritualitat de l'Orde, bo i seguint-ne les directrius i observant-ne la pròpia Regla. 

11. Compromesos a actualitzar l'experiència religiosa deIs Primers Set Sants Pares que visqueren en comunió fraternal per a un millor servei a Déu, a la Verge, i als germans i germanes, també els servents de Maria seglars, reunits en nom del Senyor, troben en la Fraternitat Seglar la seva presència, i l'ajut per viure la seva especial crida a la santedat.

12. Els servents de Maria seglars aprofundeixen la seva vocació i missió cristiana i la seva tasca en la comunitat eclesial i en el món mitjantçant l'escolta de la paraula de Déu i l'oració; com a part viva de l'Església es comprometen a conéixer-ne i a viure'n els ensenyaments en les seves vides i en el seu apostolat.

13. Segons l'esperit de l'Orde, el servent de Maria seglar s'inspira constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor, com a imatge guia que el mena a una vida senzilla, servicial, tota orientada vers Déu; en Ella troba el model perfecte del deixeble de Jesús; a Ella es dedica plenament, la celebra particularment com a Verge dels Dolors, persevera aprofundint en el coneixement de Maria i en la seva funció en el misteri de la salvació per mitjà de l'estudi i de l'oració personal.

14. El servent de Maria seglar expressa lliurement el compromís de fidelitat a la propia vocació seglar i a mantenir el vincIe existent amb l'Orde mitjantçant la promesa.

Capítol ll: Vida de la Fraternitat Seglar

15. A imitació deIs primers cristians, que eren "un sol cor i una sola ànima" [12], els germans i germanes de l'Orde Seglar deIs Servents de Maria es reuneixen en comunió fraternal per tal d'aprofundir en el coneixement mutu, sostenir-se en el camí comú de perfecció cristiana i en el servei d'amor envers tots els homes.

16. Tots participen activament a les trobades periodiques que fan possible la vida de la Fraternitat Seglar oferint amb senzillesa la pròpia cooperació quant a idees i experiències.

17. La Fraternitat Seglar es reuneix per a la proclamació i reflexió en comú de la paraula de Déu, per al coneixement i aprofundiment de la Regla, de temes humans, socials, religiosos o d'arguments propis de la vida dels Servents.

18. La Fraternitat Seglar està vitalment unida a l'Església local i a la comunitat religiosa servita del lloc, amb la qual comparteix l'espiritualitat i amb el compromís apostòlic de la qual col·labora.

19. Cal que els germans i les germanes de la Fraternitat Seglar, segons llurs possibilitats, participin en la vida d'oració de la comunitat religiosa i, quan hi siguin invitats, a les trobades de renovació espiritual, a la taula o al Capítol.

20. Que la Fraternitat Seglar mantingui constantment relacions amb els germans i les germanes que, per motius particulars, no poden participar a les trobades del grup, els encoratgi i els doni suport en la comunió fraternal i en el creixement religiós. Que, igualment, mantingui llaços de comunió, de fraternitat i de relació amb les altres nombroses famílies i grups que participen en l'única vocació dels Servents i constitueixen una sola família. Que es posi especial atenció a la comunicació i la col.laboració amb altres associacions laicals de l'Orde Servita.

21. Seguint l'esperit de les benaurances cal que la Fraternitat Seglar doni testimoni de comunió de béns. EIs seus membres han de contribuir d'acord amb llurs possibilitats, a les despeses de la fraternitat local, nacional i internacional, i a l'ajut a germans o germanes que es trobin en particulars dificultats econòmiques.

Capítol III: L'oració

22. L'oració és un deure essencial per al cristia; pero per al servent de Maria seglar, que ha escollit el seguiment de Crist, el seu exemple i el seu mestratge, constitueix un compromís especial per créixer en la fe i en l'esperança, i portar a la perfecció el manament de l'amor.

23. El servent de Maria sap que, per viure constantment en la presència de Déu, és necessaria l'oració personal, silenciosa i amagada, aquella de la qual el mateix Jesús dona un exemple admirable.

24. L'oració és la trobada amb Déu en la fe. En aquest camí, la Verge, altíssim exemple de criatura orant, és guia segura i ajut per al servent de Maria seglar.

25. Fidel a la propia vocació, el servent de Maria seglar estimara l'oració comunitària i, juntament amb els germans i germanes, aprofundirà la paraula de Déu i pregarà per tots els homes i dones del món.

26. Entre les diverses formes d'oració, la litúrgia constitueix l'acció sagrada per excel·lència. El servent de Maria seglar participarà en la vida litúrgica i sagramental de l'Església.

27. Que els germans i les germanes de la Fraternitat Seglar reconeguin que en l'Eucaristia fan present la Pasqua del Senyor i visquin en unió d'amor entre ells i amb tota la humanitat. L'Eucaristia és el signe sagramental de comunió entre els homes i l'expressió més sublim d'oració.

28. Que els germans i les germanes prenguin part activa en l'Eucaristia i, quan sigui possible, participin en la missa de la comunitat religiosa servita local. Que procurin també participar freqüentment en les celebracions litúrgiques de laudes i vespres. 

29. D'acord amb les tradicions de l'Orde, la Fraternitat Seglar expressarà especial veneració a la Mare de Déu mitjantçant actes de particular devoció com ara l'ave Maria, la vigília de la Mare de Déu i la corona de la Dolorosa; celebrarà, com a festes de família, les principals festes litúrgiques marianes de l'Orde i de l'Església local, la festa de la Mare de Déu dels Dolors i la commemoració i solemnitat dels Sants i beats de l'Orde dels Servents.

30. El servent de Maria seglar recordarà freqüentment els germans i les germanes difunts i implorarà al Senyor que en tingui misericòrdia. Que en el dia de la mort i de la sepultura d'un germà o germana, l'Orde Seglar comparteixi el dol deIs familiars i ofereixi en sufragi pregàries adients.

31. Que la Fraternitat Seglar programi jornades i períodes de recolliment, en els quals participin tots els germans i germanes.

Capítol IV: Penitència i conversió

32. Per al servent de Maria, compromès a dur a la perfecció el manament de la caritat, la penitència constitueix un valor evangèlic i un mitjà de conversió.

33. Segons l'exemple deIs nostres Primers Pares i la tradició de l'Orde, per als servents de Maria seglars la penitència consisteix principalment en la caritat, entesa com a acceptació recíproca i servei mutu.

34. Que, convençut que el seguiment de Crist exigeix una constant orientació cap a la voluntat de Déu, el servent de Maria seglar aculli, com a dons i crides a la conversió, les múltiples ocasions de viure la penitència que la vida ofereix diàriament, que sovintegi el sagrament de la reconciliació, i que practiqui les obres de misericòrdia i la virtut de la moderació, particularment durant el temps d'Advent i Quaresma. 

Capítol V: Testimoni de pobresa

35. Seguint l'exemple de Maria, serventa humil i pobra del Senyor, el servent de Maria seglar s'esforça a viure la benaurança evangelica: "Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells".[13]

36. Amb l'obligació i la responsabilitat en el treball, la senzillesa i l'austeritat de vida, la sensibilitat a les necessitats deIs germans i el servei als més necessitats, el servent de Maria seglar dóna testimoni del seu amor al Crist pobre, tant de forma individual com comunitària, i proclama al món d'avui, temptat per la riquesa, el poder i el plaer, que Déu és l'únic bé necessari, el veritable valor que pot sadollar el cor de tota persona.

Capítol VI: Apostolat

37. Fidels a la seva vocació de servei, els servents de Maria seglars desitgen irradiar en el món l'amor de Crist i oferir a la humanitat un testimoni de vida i de dedicació als germans, seguint l'exemple de Maria.

38. Bo i reconeixent que la família és la pedra angular de tota societat civil, el servent de Maria seglar donarà prioritat a l'apostolat i al testimoni d'una vida de família cristiana. L'amor mutu i el respecte envers els pares, així com la cura i l'educació cristiana dels fills dins la comunitat d'aquesta Església domèstica que és la família, rebran un particular recolzament de la Fraternitat i tindran un lloc especial en l'oració.[14]

39. Inserits en l'Església i en el món, comparteixen els seus anhels i aspiracions i, moguts per l'amor a Déu, es comprometen a col·laborar en la construcció d'un món nou a la llum deIs valors evangèlics.

40. Que en la seva vida diària el servent de Maria seglar procuri de viure en sintonia amb l'Esperit enmig de les seves tasques apostòliques i en l'oració, en la seva vida matrimonial i familiar, en el seu treball diari, en els seus moments d'esbaro físic i mental, i que tot aixó es transformi en sacrifici espiritual agradable a Déu per mitjà de Jesucrist.[15]

41. Que, com a membre actiu d'una Fraternitat Seglar, el servent de Maria col·labori en els treballs apostòlics assumits pel grup com a resposta a les necessitats de l'ambient i de l'Església local i, que en la mesura de les pròpies possibilitats i capacitats, participi en els treballs particulars del servei pastoral de la comunitat religiosa local o de la parròqia.[16]

42. Per la seva especial devoció a la Verge deIs Dolors, el servent de Maria seglar assumeix un particular interés en el servei als malalts, als febles i als més necessitats, tant físicament com espiritualment o moraIment. Que en aquest compromís de servei, la figura de Maria al peu de la creu sigui la imatge que ens guia. Atès que el Fill de l'Home roman encara crucificat en els seus germans i germanes, que el servent de Maria seglar estigui amb Maria al peu d'aquestes infinites creus. [17]

43. Que la Fraternitat Seglar Servita doni suport i participi en el treball vocacional de l'Orde i en el servei apostòlic i, particularment, en l'ambit de les missions. [18]

Capítol VII: Formació

44. La vocació del servent de Maria seglar es nodreix en el si de la Fraternitat i en comunió amb tota la comunitat de la família servita. Que els servents de Maria seglars conreïn la seva formació permanent i, mitjançant l'estudi, aprofundeixin en el coneixement deIs documents ofocials de l'Església i de l'Orde.

45. La Fraternitat Seglar ofereix a cada germa i germana l'experiència de la comunió de vida i de l'auxili constant; la comunitat de tota la família servita li ofereix les riqueses de l'Església i de l'Orde.

46. El servent de Maria seglar és conscient que el desenvolupament i la maduresa de la pròpia vocació exigeix el seu compromís personal i el desplegament efectiu dels seus propis dons en relació amb Déu i la humanitat.

47. La Verge Maria visqué en aquest món una vida normal com a dona laica, dedicada a la família i al treball, i es mantingué sempre unida al seu FilI, bo i cooperant de manera singular en l'obra del Salvador; per això Ella és el model de vida de tot servent de Maria seglar.

III. INSERCIÓ EN LA FRATERNITAT SEGLAR

Capítol VIII: Admissió

48. Poden ésser admesos a l'Orde Seglar deIs Servents de Maria aquells qui demostrin una sincera voluntat de compartir l'ideal de l'Orde deIs Servents de Maria, tot comprometent-se a viure i a manifestar, en la seva propia familia i en la seva situació social, els valors humans i evangèlics de la vida cristiana, i a honorar i a imitar amb particular pietat la Verge Maria, segons l'esperit de l'Orde.

49. Per a l'admissió a l'Orde Seglar deIs Servents de Maria, cal una sol·licitud escrita adreçada al Consell de la Fraternitat Seglar, al qual correspon l'acceptació.

50. L'ingrés a la Fraternitat tindra lloc segons el ritual propi de l'Orde Seglar deIs Servents de Maria.

51. Després de l'admissió, el candidat inicia una experiència de vida dins de la Fraternitat Seglar per a verificar l'autenticitat de la seva pròpia vocació, mitjançant l'estudi i la pràctica de la Regla de vida.

Capítol IX: Prova o noviciat

52. La prova és el període de temps que va des de l'admissió fins a la promesa. La seva durada normal és, com a mínim, d'un any.

53. Durant el període de prova, el candidat, sota el guiatge del responsable de la formació i de l'assistent, es compromet a:

-descobrir gradualment i assimilar la vocació específica del laïcat dins de l'Església i els aspectes propis de la Fraternitat Seglar Servita;

-estudiar la regla i els estatuts propis de l'Orde Seglar deIs Servents de Maria;

-aprofundir en el coneixement i l'assimilació de la doctrina sobre la Verge Maria en el misteri de Crist i de l'Església;

-coneixer i entendre els elements essencials de la història i l'espiritualitat de l'Orde deIs Servents de Maria.

54. Per motius justos, i tenint en compte la preparació i la maduresa del candidat, el període de prova pot ser abreujat o perllongat segons el parer del Consell de la Fraternitat Seglar.

Capítol X: La promesa

55. La promesa és l'acte amb que el candidat renova la seva consagració baptismal, bo i comprometent-se a viure-Ia segons l'espiritualitat servita, en comunió fraterna amb totes les comunitats de la família dels servents, segons la regla i els estatuts propis de l'Orde Seglar dels Servents de Maria. 

56. La promesa incorpora per sempre el candidat a l’Orde Seglar dels Servents de Maria i el fa partícip de la vida de tota la família servita.

57. La sol·licitud per a l’admissió a la promesa, la presentarà l’interessat al Consell de la Fraternitat Seglar, per escrit, acompanyada d’un informe redactat pel responsable de la formació. El candidat ha de tenir almenys 18 anys d’edat.

58. El ritu de la promesa seguirà les indicacions i la fórmula del Ritual propi l’Orde Seglar dels Servents de Maria i estarà presidit, segons els casos, pel prior de la comunitat religiosa o per un delegat de l’Orde.

59. Per motius vàlids i justos, el Consell de la Fraternitat podrà dispensar temporalment o definitiva, o dimitir el germà o germana que ha fet la promesa, després que l'interessat hagi exposat les seves raons i hagi estat escoltat.

IV. ORGANITZACIÓ DE LA FRATERNITAT SEGLAR

Capítol XI: Organització

60. L'Orde Seglar dels Servents de Maria és format per fraternitats locals que, unides pel mateix ideal de vida, constitueixen la Fraternitat Internacional.

61. Poden agrupar-se les Fraternitats Seglars que pertanyen a una mateixa ciutat, zona geogràfica o país.

62. La vida interna de cada Fraternitat Seglar o grup de fraternitats és organitzada per la mateixa Fraternitat sota el guiatge dels respectius priors o priores i consells.

63. Cada Fraternitat Seglar està unida a l'Orde mitjançant un assistent designat a aquest efecte.

Capítol XII: Reconeixement eclesial oficial de les Fraternitats

64. a. Pertoca al Capítol Conventual el reconeixement de l'autenticitat servita d’un grup que sorgeix entorn d’una comunitat de frares, així com donar-li el suport per a la petició del seu reconeixement eclesial oficial.

b. Les altres expressions de la família servita (monges, religioses, instituts seculars) poden també reconèixer l’autenticitat d’un grup que neix a redós seu i, de forma similar, donar suport a la petició per al seu reconeixement eclesial oficial.

c. El reconeixement de l’autenticitat de les Fraternitats Seglars constituïdes fora de les comunitats de la família des servents correspon, segons els casos, als Consells Vicarial, Provincial o General.

65. El reconeixement eclesial oficial d'una fraternitat de l'Orde Seglar dels Servents de Maria es fa mitjançant un decret del prior general.

66. Perquè una fraternitat pugui ser erigida canònicament és necessària una sol·licitud escrita. En el cas d'una Fraternitat Seglar nascuda fora d'una comunitat de la família dels servents, a més de la sol·licitud escrita, s'exigeix l'autorització de l'ordinari del lloc.

67. El secretari general de l’Orde Seglar i grups laics ha de ser informat de cada reconeixement eclesial oficial.

Capítol XIII: Govern

68. El prior general de l'Orde, signe d'unitat de tota la família dels servents, exerceix la seva autoritat, en esperit de servei, sobre tot l'Orde Seglar dels Servents de Maria, respectant les diferents autonomies.

69. El secretari general

1. El secretari general és nomenat pel Consell General de l’Orde. La seva tasca principal és l’animació i la coordinació a nivell general de l’Orde.

2. En col·laboració amb els membres del Secretariat General i els assistents a distints nivells, el secretari general dóna a conèixer a les Fraternitats Seglars les directrius espirituals i pastorals de l'Església i de l'Orde, i les manté informades de les activitats i experiències més significatives de les Fraternitats Seglars locals.

70. El prior/la priora de les Fraternitats [19]

1. El prior/la priora, primer entre els germans i germanes, presideix la Fraternitat com a servei d'amor; té la responsabilitat de la Fraternitat, que comparteix amb el Consell i amb cada membre de la Fraternitat. Que, en exercir el seu servei, el prior/la priora procuri donar testimoni de Crist, que ha vingut no pas a ser servit, sinó a servir i a acréixer la vida dels seus deixebles.

2. És competència del prior/la priora:

*convocar i presidir les reunions de la Fraternitat Seglar i del Consell;

*promoure i animar els compromisos espirituals i apostòlics de la Fraternitat;

*vetllar pel compliment i l’observança de la Regla de vida i els Estatuts;

*col·laborar amb l’assistent i els oficials de la Fraternitat.

71. El prior/la priora és elegit segons la norma dels Estatuts particulars de la Fraternitat Seglar.

72. El consell

1. Cada Fraternitat té un Consell. Els membres del Consell són el prior/la priora, l’assistent i almenys tres consellers elegits per la mateixa Fraternitat.

2. Competències del Consell:

*col·laborar amb el prior/la priora en el guiatge i l'animació de la Fraternitat;

*acceptar els candidats a l'admissió i a la promesa;

*dispensar de la promesa;

*dimitir, on calgués, un membre de la Fraternitat, escoltades les raons presentades per l'interessat.

73. L'assistent

1. Cada Fraternitat Seglar o grup de Fraternitats té un assistent nomenat per les autoritats competents de la família dels servents. En cas que l'assistent no fos un membre de la família dels servents, serà nomenat per l'autoritat competent de l'Orde, sota indicació de la Fraternitat local, i confirmat per l'ordinari del lloc.

2. L'assistent pot ser un germà o germana de la família servita (frare, monja, religiosa, membre d'un institut secular), un sacerdot pertanyent a l'Orde Seglar dels Servents de Maria, o bé un altre sacerdot.

3. L'assistent ha d'estar preparat, disponible i compromès a estudiar detingudament la vocació especifica del servent de Maria seglar, en unió amb els germans o germanes, el camí de fe dels quals comparteix.

4. L'assistent promou, entre els membres de la Fraternitat, el carisma de la família servita, i ofereix un servei espiritual d'animació.

74. El secretari

1. Cada Fraternitat Seglar ha de tenir un secretari.

2. Pertoca al secretari:

*redactar les actes de les trobades de la Fraternitat i del Consell;

*tenir actualitzat el registre d'admissions i de promeses;

*conservar i tenir actualitzats els registres de la Fraternitat;

*mantenir el contacte amb aquells germans i germanes que no puguin assistir a les reunions.

V ESTATUTS PARTICULARS DE LA FRATERNITAT SEGLAR

75. Cada Fraternitat Seglar o grup de Fraternitats ha de tenir els seus estatuts propis per a l'aplicació practica del que s'estableix en aquesta Regla, i serà responsable de la seva aprovació.

76. En particular, els estatuts propis establiran:

*la modalitat d’elecció del prior/la priora i la seva durada en el càrrec;

*la modalitat d'elecció dels membres del Consell i la seva durada en el càrrec;

*el nombre de consellers si és que en calen més de tres;

*el nombre, competències, modalitats d’elecció i durada en el càrrec d’eventuals oficials de la Fraternitat;

*altres tasques del secretari.

EPÍLEG DE LES CONSTITUCIONS DELS FRARES SERVENTS DE MARIA

Perquè en la nostra vida perseguim com a terme de trobar-nos en el complet desenrotllament del Crist [20], només hem de tenir amb les criatures relacions de pau, de misericòrdia, de justícia i d'amor constructiu [21]. En aquest afany de servei, la figura de Maria al peu de la creu ha de ser la imatge que ens guia. Ja que el Fill de l'home encara és crucificat en els seus germans, nosaltres, els servents de la Mare, volem estar amb Ella als peus de les infinites creus, per tal de portar-los-hi consol i cooperació redemptora. En la nostra dedicació a un amor sempre més gran, prendrem cada dia la nostra creu [22] i, tot recordant que hem de ser jutjats segons les paraules: "vaig tenir fam i em domàreu de menjar... era despullat i em vau vestir... " [23], volem renunciar als nostres interessos per seguir Jesús en la seva obra de salvació de l’home. Tota la creació gemega i pateix dolors de part fins ara [24]. Però que la consciència de ser portadors de les energies que l'alliberaran de l'esclavitud de la corrupció per participar en la llibertat de la gloria dels fills de Déu [25], ens doni l'alegria promesa per Crist, aquella que mai ningú no ens podrà prendre [26].


NOTES

[1] Constitucions de I’Orde dels Frares Servents de Maria, art. 5

[2] Per a una història més completa dels orígens de l'Orde Seglar dels Servents cf. Terz'Ordine o gruppi laici dei Servi ieri e oggi, A.M. Dal Pino, Monte Senario, 1969.

[3] Gli oblati dei Servi in Italia del Due-Trecento, D.M. Montagna, OSM, a Studi storici, 1978, p. 250.

[4] Constitucions de I’Orde deIs Frares Servents de María, art. 1

[5] cf. Lc 1,38.

[6] Constitucions de l'Orde dels Frares Servents de Maria, art. 6.

[7] Constitució sobre la litúrgia, Sacrosanctum Concilium, n 103.

[8] Constitucions de l'Orde dels Frares Servents de Maria, art. 7.

[9] Constitucions de l'Orde dels Frares Servents de Maria, art. 5.

[10] En aquest context, el mot seglar és emprat estrictament en el sentit de la seva arrel llatina, saeculum, això és, algú que viu en el món, en contraposició amb els qui habiten en un convent.

[11] També poden ser admesos a l'Orde Seglar dels Servents de Maria els membres del clergat diocesà.

[12] Ac 4, 32.

[13] Mt. 5,3.

[14] cf. Catecisme de l'Església Catòlica, 1993, III, 2; Familiaris Consortio, 1983; Carta a les famílies, del papa Joan Pau II, 1994; Carta del papa als nens en ocasió de l’any internacional de la família, 1994; Carta dels drets de la família, 1983.

[15] cf. 1 Pe 2,5; Christifideles Laici, n 14; Lumen Gentium, n 34.

[16] "Alimentats per la participació activa en la vida litúrgica de la pròpia comunitat, participen sol•lícits en les seves obres apostòliques; condueixen a l'Església els homes que potser en viuen allunyats; cooperen amb constància a comunicar la paraula de Déu, especialment mitjançant l'ensenyament del catecisme; tot posant a disposició els seus coneixements, fan més eficaç la cura d’ànimes i també l'administració dels béns de l'Església". cf. Christifldeles Laici, n 33; Concili Ecumènic Vaticà II, Apostolicam Actuositatem, n 10.

[17] cf. Constitucions de l'Orde dels Frares Servents de Maria, art. 319

[18] "Els laics han d’acostumar-se a treballar a la parròquia en íntima unió amb els seus sacerdots, a exposar a la comunitat eclesial els seus problemes i els del món i les qüestions que es refereixen a la salvació dels homes, per tal que siguin examinats i resolts amb la col•laboració de tots; a donar, segons les seves pròpies possibilitats, la seva contribució personal a les iniciatives apostòliques i missioneres de la seva pròpia família eclesiàstica". cf. Christifideles Laici, n 27; Concili Ecumènic Vaticà II, Apostolicam Actuositatem, n 10.

[19] En lloc del de prior/priora pot emprar-se el títol de president.

Notes a l’epíleg

[20] cf. Ef 4, 13

[21] cf. Mt 5, 3-9

[22] cf. Le 9, 23

[23] Mt 25, 35-36

[24] cf. Rm 8, 22

[25] cf. Rm 8, 21

[26] cf. Jo 16,22