STABAT MATER

L’Stabat Mater és un preciós himne dedicat a la Mare de Déu, centrant-se bàsicament en el seu dolor al contemplar la mort del seu Fill. És d’origen medieval, de finals del s. XIII, i es situa dintre d’una corrent poètica anomenada de la “compassio Mariae” precisament perquè té com a temàtica els dolors de la Mare de Déu. El seu autor és una incògnita per bé que recorda l’estil del franciscà Jacopone da Todi (+ 1306). De fet va ser dintre dels ambients franciscans on es va començar a utilitzar l’Stabat Mater dintre de la litúrgia, i més endavant, sobretot en el segle XV figurava en molts missals d’arreu d’Europa. En l’edició del Missal de Trento, però, no va ser inclòs, i no seria fins a l’any 1727 quan el papa Benet XIII l’introdueix de nou en el Breviari, en la festa dels Dolors de Maria, el divendres de Passió, elevant l’Stabat Mater a la categoria de seqüència. Juntament amb l’Ave Maria i el Salve Regina, l’Stabat Mater és l’himne marià més musicat.


Versió en llatí

Stabat mater dolorosa
juxta Crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.

Cuius animam gementem,
contristatam et dolentem
pertransivit gladius.

O quam tristis et afflicta
fuit illa benedicta,
mater Unigeniti!

Quae moerebat et dolebat,
pia Mater, dum videbat
nati poenas inclyti.

Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si videret
in tanto supplicio?

Quis non posset contristari
Christi Matrem contemplari
dolentem cum Filio?

Pro peccatis suae gentis
vidit Iesum in tormentis,
et flagellis subditum.

Vidit suum dulcem Natum
moriendo desolatum,
dum emisit spiritum.

Eia, Mater, fons amoris
me sentire vim doloris
fac, ut tecum lugeam.

Fac, ut ardeat cor meum
in amando Christum Deum
ut sibi complaceam.

Sancta Mater, istud agas,
crucifixi fige plagas
cordi meo valide.

Tui Nati vulnerati,
tam dignati pro me pati,
poenas mecum divide.

Fac me tecum pie flere,
crucifixo condolere,
donec ego vixero.

Juxta Crucem tecum stare,
et me tibi sociare
in planctu desidero.

Virgo virginum praeclara,
mihi iam non sis amara,
fac me tecum plangere.

Fac, ut portem Christi mortem,
passionis fac consortem,
et plagas recolere.

Fac me plagis vulnerari,
fac me Cruce inebriari,
et cruore Filii.

Flammis ne urar succensus,
per te, Virgo, sim defensus
in die iudicii.

Christe, cum sit hinc exire,
da per Matrem me venire
ad palmam victoriae.

Quando corpus morietur,
fac, ut animae donetur
paradisi gloria. Amen.


Versió gregoriana simple:

http://www.youtube.com/watch?v=muJccdJJrwk


Versió gregoriana de Solesmes:

http://www.youtube.com/watch?v=_D0PWLN0NaU

Traducció al català (versió de Josep M. Llovera)

És la Mare dolorosa

prop la creu, tota plorosa,

d'on el Fill penja clavat


La seva ànima, endolada,

gemegant i contristada,

punyent glavi ha traspassat.

 

Oh quan trista i afligida

era aquella beneÏda

Mare del Fill únic seu;


Que gemia i es planyia,

tot guaitant-se'l, Mare pia,

al suplici, essent ell Déu.

 

Quin és l' home que, si veia

el patir que del Crist feia

Mare aital, ell no plorés?

 

Que tristor no hagués pregona

si del Crist Mare tan bona

compadir son Fill veiés?

 

Per les culpes del seu poble

a turment sotmès innoble

i a flagell Jesús veié.

 

El dolç fruit que tant amava,

desolat morir guaitava,

l'esprit quan ell reté.

 

Eia!  Mare, d'amor vena,

feu que senti jo la pena

del contrit, i plori amb vós.

 

Feu que el fred cor meu s'inflami

de l'ardor amb què el Crist Déu ami

per tal d'esser-li agradós.

 

Santa Mare, les ferides

feu, del Crucifix, sentides

i gravades al meu cor.

 

I del vulnerat Fill vostre,

que amor tal, sofrint, em mostra,

compartiu amb mi el dolor.

 

Compassiu, feu que amb vós plori

i el Crucificat honori,

mentre el viure em durarà.

 

Prop la creu, amb vós, estar-me

i al plany vostre associar-me

amb mon plany desitjo ja.

 

Verge, entre les verges clara,

amargor no us vegi encara,

feu que, amb vós, em dolgui jo.

 

Que la mort del Crist jo porti,

i acompanyi i aconhorti

sos assots i passió.

 

Dels verdancs del Crist marqueu-me,

embriac de la creu feu-me

i la sang del vostre Nat.

 

En el dia del judici

feu-me'l, Verge, vós propici,

que no sigui al flam llançat.

 

En finar, oh Crist, mia vida,

per la Mare feu-me crida

a la palma triomfal.

 

Quan el cos en terra mori,

feu que l'anima us adori

en el goig sempiternal.

Versió popular en català (de Josep M. Folch i Camarassa

A tocar de la Creu santa 
que del fill el cos aguanta, 
dreta al peu, la Mare està. 
 
Quin dolor es compararia 
amb la pena de Maria 
quan el veu agonitzar? 
 
Assotat l’ha vist i objecte 
de la mofa més abjecta 
pels pecats del nostre món. 
 
Ara el veu que en Creu expira 
i l’escolta com sospira: 
Pare meu, tot s’ha acomplert! 
 
Feu, si us plau, que el dolor vostre
el sentim ben a dins nostre 
i que amb Vós plorem el Crist. 
 
I després per consolar-nos 
feu-nos créixer i sadollar-nos 
en l’amor del vostre Fill. 
 
Dels turments que el Crist patia
prop de Vos volem, Maria, 
ben de cor participar. 
 
Feu-nos viure en Crist espera 
del perdó i la vida vera 
que ens guanyà amb la Passió. 
 
I en el dia del judici 
vostre ajut sigui’ns propici 
i ens defensi el vostre amor. 
 
Oh Jesús, per vostra Mare, 
conduïu-nos ja des d’ara 
pel camí que mena al cel.