 |
|
|
 |
|
La Construcció de la Capella
El 14 de febrer de 1697, Pau Seguí, cirurgià, la seva dona Dorotea i Pau Seguí, fill del
matrimoni, van vendre a la Congregació dels Dolors, per un preu de quatre centes lliures de Barcelona, la peça de terra per a la construcció de la capella, amb un contracte en poder del notari Bonaventura Vigo. Un cop es va adquirir el terreny, es donà inici a les obres de construcció de la capella. El 17 d’agost de l’any 1698 fou beneït el terreny i posada la primera pedra.
La capella fou beneïda el dia 16 de març de 1708 pel nou rector de Santa Maria, el Reverend Ramon Riera, i es resaren les completes per la Reverenda Comunitat de Preveres, pagant la Congregació. El rector Pau Llorens no pogué veure enllestida la seva obra, doncs morí dos mesos abans, i els frares Servents de Maria confirmaren
al Reverend Salvador Portell com a nou Corrector.
L’any 1708 la Congregació encarregà la imatge de l’altar de la capella a l’escultor mataroní Joan Vila. La imatge de la Mare de Déu es reformà l’any 1846 per l’escultor Lluis Vermell i Busquets, però la imatge de Jesucrist és la original. És una imatge dotada de molt de realisme, i una de les imatges devocionals més antigues que queden encara a Mataró.
La Obra pictòrica de Viladomat
A la dècada de l’any 1720 s’encarregà a Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) la
decoració del conjunt dels Dolors. Sense cap mena de dubte aquesta decoració ha portat la fama a la capella dels Dolors, li ha valgut molts reconeixements i molts elogis, tant dels mateixos contemporanis com dels historiadors posteriors, i encara avui en dia desperta l’admiració de molta gent.
A l’altar destaca la fornícula de la Mare de Déu, que antigament havia estat coberta amb un quadre d’Antoni Viladomat que li feia de teló. A banda i banda hi ha sis petites teles que juntament amb la fornícula representen els Sets Dolors de la Mare de Déu, el que s’anomena la Corona Dolorosa. A les parets hi ha representat el Via Crucis, finançat suposem pel Venerable Orde Tercer dels Franciscans, ja que Jesucrist va vestit amb l’hàbit marró de franciscà. Per acabar la iconografia trobem que a la sala de juntes, que era el lloc on es reunia la Junta de la Congregació, hi ha representat el misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu.
La Decoració mural
La capella dels Dolors, de tres trams amb absis, està coberta amb voltes bufades a manera de cúpules. Estan decorades totalment amb pintura al tremp, amb la tècnica del trompe-l’oeil per generar tot un seguit d’il·lusions òptiques, de falsa profunditat.
Entre els anys 1733 i 1735 aproximadament es feu fer l’espectacular gelosia de fusta que fa de tribuna per al cor dels músics.
Tal decoració va merèixer els elogis de tots els visitants que passaven per Mataró. L’any 1735 el bisbe de Barcelona Felip de Aguado visità la parròquia de Santa Maria, i alhora de redactar la visita pastoral no s’està d’anotar que [Nos] hajam vist que dita capella està hermosament adornada y composta, y axí mateix en la sagristia se troban los ornaments y vestiments necessaris ab tota decència per la celebració de las missas; y haja també tingut individual noticia que dita Congregació va molt ben governada y administrada, de manera que nos ha constat que dita Congregació serveix de molta utilitat y profit espiritual ab edificació del poble de Mataró; lo que nos ha servit de imponderable consol.
La decadència del segles XIX i XX
La vida de
la Congregació dels Dolors tingué la seva època d’esplendor durant el segle
XVIII i la primera meitat del s. XIX. A partir de 1835 la situació canvià, per
culpa de l’expulsió dels frares Servents de Maria d’Espanya a causa de les
desamortitzacions, i també per culpa dels conflictes de les guerres entre
liberals i carlins. Entre 1850 i 1854 hi va haver una lluita, entre la
Congregació i la Parròquia. Per ser més exactes s’inicià una guerra entre el
rector Gabriel Batllevell, liberal, que no tolerava la independència de la
Congregació, i el corrector (capellà de la Congregació) Francesc Camín,
carlista, que no tolerava les aspiracions del Rector. Fruit d’aquesta etapa de
crisi serà l’inici de la decadència de la Congregació dels Dolors, que ja no
tornaria mai més a ser el que era.
L’any 1854
el rector Gabriel Batllevell obtingué el títol de Corrector, títol que es transmetria
als Rectors de Santa Maria fins el dia d’avui. La Congregació dels Dolors perdé
la seva independència, i durant la segona meitat del segle XIX perdé tot el seu
patrimoni. La processó del Dijous Sant continuà per inèrcia, però moltes
vegades eren persones alienes a la pròpia Congregació les que treien en processó
la imatge i duien els ciris.
Després de
la Guerra Civil del 1936 la Congregació tingué la il·lusió i la voluntat
de
reorganitzar-se de nou, sobretot a
instàncies del Sr. Lluís Ferrer i Clariana, i de fet hi hagué un breu
renaixement; però s’acabà de diluir en el silenci quan es suspengueren les
processons de Setmana Santa l’any 1970. Per sort amb la represa de les
processons i la fundació d’entitats vinculades a la Setmana Santa, a partir de
l’any 1986 es va produir l’ambient necessari per la recuperació de l’entitat,
que va decidir reprendre les seves activitats. I fins el dia d’avui.
|
|
|
|
|
|