LA CAPELLA DELS DOLORS

La Construcció de la Capella

El 14 de febrer de 1697, Pau Seguí, cirurgià, la seva dona Dorotea i Pau Seguí, fill del  matrimoni, van vendre a la Congregació dels Dolors, per un preu de quatre centes lliures de Barcelona, la peça de terra per a la construcció de la capella, amb un contracte en poder del notari Bonaventura Vigo. Un cop es va adquirir el terreny, es donà inici a les obres de construcció de la capella. El 17 d’agost de l’any 1698 fou beneït el terreny i posada la primera pedra.

La capella fou beneïda el dia 16 de març de 1708 pel nou rector de Santa Maria, el Reverend Ramon Riera, i es resaren les completes per la Reverenda Comunitat de Preveres, pagant la Congregació. El rector Pau Llorens no pogué veure enllestida la seva obra, doncs morí dos mesos abans, i els frares Servents de Maria confirmaren al Reverend Salvador Portell com a nou Corrector.

L’any 1708 la Congregació encarregà la imatge de l’altar de la capella a l’escultor mataroní Joan Vila. La imatge de la Mare de Déu es reformà l’any 1846 per l’escultor Lluis Vermell i Busquets, però la imatge de Jesucrist és la original. És una imatge dotada de molt de realisme, i una de les imatges devocionals més antigues que queden encara a Mataró.

La Obra pictòrica de Viladomat

A la dècada de l’any 1720 s’encarregà a Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) la  decoració del conjunt dels Dolors. Sense cap mena de dubte aquesta decoració ha portat la fama a la capella dels Dolors, li ha valgut molts reconeixements i molts elogis, tant dels mateixos contemporanis com dels historiadors posteriors, i encara avui en dia desperta l’admiració de molta gent.

A l’altar destaca la fornícula de la Mare de Déu, que antigament havia estat coberta amb un quadre d’Antoni Viladomat que li feia de teló. A banda i banda hi ha sis petites teles que juntament amb la fornícula representen els Sets Dolors de la Mare de Déu, el que s’anomena la Corona Dolorosa. A les parets hi ha representat el Via Crucis, finançat suposem pel Venerable Orde Tercer dels Franciscans, ja que Jesucrist va vestit amb l’hàbit marró de franciscà. Per acabar la iconografia trobem que a la sala de juntes, que era el lloc on es reunia la Junta de la Congregació, hi ha representat el misteri de l’Assumpció de la Mare de Déu.

La Decoració mural

La capella dels Dolors, de tres trams amb absis, està coberta amb voltes bufades a manera de cúpules, que en no tenir arestes dóna una sensació d’infinit. Estan decorades totalment amb pintura al tremp, amb la tècnica del trompe-l’oeil per generar tot un seguit d’il·lusions òptiques, de falsa profunditat.

Pel que fa a la decoració de la volta, es fingeix la inexistència de cobriment per mostrar la immensitat del cel. A la cúpula més propera a l’altar hi ha dos angelets que sostenen la corda de la llàntia, a la segona cúpula hi ha un conjunt d’àngels que presenten diferents instruments de la Passió, i a la tercera cúpula hi ha les representacions de la Primera i Tercera persones de la Trinitat, Déu Pare i Déu Esperit Sant. És important destacar que en la representació d’aquesta Trinitat no hi ha Jesucrist, la Segona Persona, perquè Jesucrist és encara a la terra; la narració de les pintures murals, en consonància amb el Via Crucis de les parets, transcorre en Divendres Sant. La persona de Jesucrist és en braços de la seva Mare, per tant encara no ha tornat a reunir-se amb la resta de la Trinitat en el cel. 

La resta de superfície mural està decorada imitant un fons fictici, fent arquitectures fingides. Tota la capella s’amplia imaginàriament per totes bandes fent-nos veure una realitat de cambres paral·leles, columnes, arcs, balustrades... Tota la decoració està concebuda per transmetre una amplitud fingida, meditada fins a l’extrem, com ho demostra el detall que la llàntia de plata que penja del mig de la capella no s’aguanta del no res, sinó que dos angelets la sostenen amb una corda. 

A finals del segle XVIII, entre 1780 i 1790 es feu fer l’espectacular gelosia de fusta que fa de tribuna per al cor dels músics. 

Tal decoració va merèixer els elogis de tots els visitants que passaven per Mataró. L’any 1735 el bisbe de Barcelona Felip de Aguado visità la parròquia de Santa Maria, i alhora de redactar la visita pastoral no s’està d’anotar que [Nos] hajam vist que dita capella està hermosament adornada y composta, y axí mateix en la sagristia se troban los ornaments y vestiments necessaris ab tota decència per la celebració de las missas; y haja també tingut individual noticia que dita Congregació va molt ben governada y administrada, de manera que nos ha constat que dita Congregació serveix de molta utilitat y profit espiritual ab edificació del poble de Mataró; lo que nos ha servit de imponderable consol.