V DIVENDRES DE QUARESMA
SANTA MARIA AL PEU DE LA CREU
Festa
(Allà on és costum, Solemnitat)
ANTÍFONA D’ENTRADA
Jn
19: 25
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare
i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs,
i Maria Magdalena.
o bé:
Ba
4: 12
Que ningú no vingui a saludar-me:
sóc viuda i abandonada de tots!
He quedat deserta pels pecats dels meus fills,
que s’apartaven de la Llei de Déu.
COL·LECTA
Oh Déu,
que volguéreu
que, al peu de la creu del vostre Fill,
s’hi estigués també la seva mare, compartint la passió;
concediu-nos de participar cada dia més
dels fruits abundants de
la redempció.
Per nostre Senyor Jesucrist.
o bé:
Senyor, Déu nostre,
per un designi misteriós de la vostra providència
completeu amb les infinites
creus dels homes
allò que manca als sofriments de Crist;
concediu-nos que, tal com Maria s’estigué
al peu de la creu del vostre Fill agonitzant,
així nosaltres, tot imitant-la,
romanguem junt
als nostres germans que sofreixen
per a donar-los consol i amor.
Per nostre Senyor Jesucrist.
Es diu Gloria
PRIMERA LECTURA
Si es celebra com a festa, la primera lectura serà la segona de la solemnitat
No
li has refusat el teu fill únic.
LECTURA DEL LLIBRE DEL GÈNESI
22: 1-2.6.9-12
En
aquell temps,
Déu va posar a prova Abraham i li digué: “Abraham!”
Ell respongué: “Aquí em tens.”
Déu digué: “Pren
Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.”
Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet, mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre.
Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac
i el posà a l’altar, damunt la llenya. Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill.
Però
l’àngel del Senyor el va cridar des del cel: “Abraham, Abraham!”
Ell li va respondre: “Aquí em tens.”
L’àngel li va dir: “No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has
refusat el teu fill únic.”
Paraula de Déu.
o bé:
Contemplà com
morien els seus set fills,
i ho aguantà animosa per l’esperança en el Senyor.
LECTURA DEL SEGON LLIBRE DELS MACABEUS
7: 1.20-29
Durant la persecució del rei Antíoc contra els
jueus,
van ser detinguts set germans juntament amb la seva mare. El rei els volia obligar a menjar carn de porc, prohibida per la llei de Moisès,
i per aquest motiu els va fer assotar a cops de fuet i de nervis de bou.
Tanmateix, la qui ultrapassa tota admiració i mereix un record assenyalat
és la mare. Ella, en l’espai d’un sol dia, va suportar animosament de veure com li mataven tots set fills; i és que tenia l’esperança posada en el Senyor! Dotada de nobles sentiments,animant la sensibilitat femenina amb un coratge tot masculí, exhortava els seus fills dient-los en la llengua materna:
“Jo no sé com heu vingut a l’existència en les meves entranyes; no sóc jo qui us ha donat l’esperit i la vida, ni he organitzat tampoc els elements del vostre cos. Sapigueu
que és el creador del món, ell que modela l’home des de la seva concepció i totes les coses des del seu origen, el qui us retornarà misericordiosament l’esperit i la vida, ja que ara no us planyeu a vosaltres mateixos
per amor a les seves lleis.”
Antíoc es va sentir menyspreat per aquella dona i sospitava un to insultant en les seves paraules. Quedava
encara amb vida el més petit dels germans; el rei intentava de guanyar-se’l no solament amb raons, sinó també amb juraments: si abandonava les tradicions dels seus avantpassats, el faria ric i feliç, li donaria el títol
d’amic del rei i li confiaria càrrecs de confiança.
Però el noi no va fer cas de les seves paraules. Per això
el rei féu cridar la mare i li demanava que ella aconsellés aquell adolescent perquè salvés la vida. I tant li va insistir que la mare s’avingué a convèncer el seu fill. S’inclinà cap a ell i, burlant-se
del cruel tirà, va dir al seu fill en la seva llengua materna:
“Fill meu, compadeix-te de mi que t’he portat nou mesos a les
entranyes i t’he donat de mamar durant tres anys, t’he alimentat i t’he pujat fins a l’edat que ara tens, i no he deixat de criar-te. T’ho demano, fill meu, mira cap al cel i cap a la terra. Fixa’t en tot el que s’hi
troba i reconeix que Déu ho ha creat del no-res, i que el llinatge humà ha estat fet de la mateixa manera. No tinguis, doncs, cap por d’aquest botxí. Mostra’t digne dels teus germans i accepta la mort. Així et podré
recuperar amb els teus germans quan Déu es manifestarà misericordiós.”
Paraula de Déu.
SALM RESPONSORIAL
Salm 17: 2-3, 5-6, 7, 47.50 (R.: 7a)
R.
En veure’m en perill, clamo al Senyor.
Us estimo, Senyor. Vós m’enfortiu,
roca i muralla que em deslliura,
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i força que em salva. R.
Les
onades de la mort m’envoltaven,
sentia l’esglai dels torrents de Belial;
m’estrenyia amb el seu llaç el Regne dels morts,
davant mateix tenia els seus paranys.
R.
En veure’m en perill, clamo al Senyor,
crido socors al meu Déu,
i des del seu palau escolta el meu clam,
el meu crit li arriba al cor. R.
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva!
Per això us lloaré entre les nacions,
cantaré el vostre nom, Senyor. R.
SEGONA LECTURA
Déu no va plànyer el seu propi Fill.
LECTURA DE LA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE ROMA
8: 31b-39
Germans,
si tenim
Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot, juntament amb ell? Qui s’alçarà per acusar els elegits
de Déu, si Déu mateix els fa justos? Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? Qui ens separarà de l’amor de
Crist? ¿La tribulació, l’angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? Tal com diu l’Escriptura: “És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar.” Però,
de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima.
N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels o les potències,
ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l’univers creat no ens podrà separar de l’amor de Déu que s’ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre.
Paraula de Déu.
SEQÜÈNCIA
La Seqüència és facultativa. Si s’omet la Seqüència, segueix immediatament el Vers abans de l’Evangeli
Stabat Mater dolorosa
juxta crucem lacrimosa,
dum pendebat Filius.
Cujus animam gementem,
contristatam et dolentem,
pertransivit gladius.
O quam
tristis et afflicta
fuit illa benedicta
Mater Unigeniti!
Quae moerebat et dolebat,
pia Mater, dum videbat
nati poenas inclyti.
Quis est homo qui non fleret,
matrem Christi si videret
in tanto supplicio?
[...]
VERS ABANS DE L’EVANGELI
R. Glòria a vós, oh Crist, Paraula de Déu.
Santa Maria,
Reina del cel i Senyora del món,
s’estava, plena de dolor, al peu de la creu
de nostre Senyor Jesucrist.
R. Glòria
a vós, oh Crist, Paraula de Déu.
EVANGELI
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare.
+ LECTURA DE L’EVANGELI
SEGONS SANT JOAN
Jn 19: 25-27
Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava,
digué a la mare: “Dona, aquí tens el teu fill.”
Després digué al deixeble: “Aquí tens la teva mare.”
I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
Paraula del Senyor.
Quan es celebra com a solemnitat es diu Credo
PREGÀRIES
Germans, reunits per celebrar el misteri de la nostra redempció,
al qual la Verge Dolorosa va cooperar amb amor maternal, elevem, plens de confiança, les nostres súpliques a Déu Pare de misericòrdia.
R. Escolteu-nos, Senyor.
1. Per l'Església:
perquè, tot inspirant-se en l'exemple de la Verge Dolorosa, consoli els afligits, encoratgi els desanimats, defensi els oprimits, infongui en tots els cors llum i esperança;
preguem el Senyor. R.
2. Per la reconciliació entre totes
les nacions:
perquè, cessada tota lluita i contesa, regni entre elles la pau i la concòrdia;
preguem el Senyor. R.
3. Pels qui ignoren que Crist morí per llur salvació:
perquè, per intercessió de la Verge Dolorosa, arribin a conèixer Crist, Salvador de tots els homes;
preguem el Senyor. R.
4. Pels nostres germans agonitzants:
perquè, en l'hora del trànsit, experimentin la presència maternal de Maria que, al peu de la creu, assistí el seu Fill moribund;
preguem el Senyor. R.
5. Per tots nosaltres:
perquè la Verge Maria al peu de la creu sigui per a nosaltres model i mestra en el servei als germans que pateixen;
preguem el Senyor. R.
Escolteu, Senyor, les súpliques dels vostres servents, pels
quals el vostre Fill fou clavat a la creu i la seva santíssima Mare oferí els seus acerbs dolors.
Per Crist Senyor nostre. R. Amén.
ORACIÓ SOBRE LES OFRENES
Rebeu, Senyor, les ofrenes del vostre poble,
i convertiu-les en el sagrament de la nostra redempció,
en la qual la Verge Maria va cooperar generosament,
tot restant coratjosa al peu de l’ara de la creu.
Per Crist Senyor nostre.
PREFACI
V. El Senyor sigui amb vosaltres.
R. I amb el vostre esperit.
V. Amunt els cors.
R. Els elevem
al Senyor.
V. Donem gràcies al Senyor, Déu nostre.
R. Cal fer-ho i és de justícia.
És realment just i necessari,
és el nostre deure i és la nostra salvació
que sempre i en
tot lloc us donem gràcies
Senyor, Pare Sant, Déu omnipotent i etern.
Perquè, mogut per la vostra misericòrdia,
i per tal de salvar el gènere humà
volguéreu associar la Verge al vostre Fill,
a fi que ella,
que per obra de l’Esperit Sant havia esdevingut la seva Mare,
per un nou do de la vostra bondat,
col·laborés amb ell en la redempció;
i els dolors que no sentí en infantar-lo,
els patís, cruelíssims, en fer-nos renéixer per a vós.
Per això,
amb els àngels i els arcàngels
i
amb tots els estols celestials,
cantem sense parar l’himne de la vostra glòria,
tot dient:
Sant, Sant, Sant...
ANTÍFONA DE COMUNIÓ
Col 1: 24
Completo en la meva carn
allò que manca als sofriments del Crist
en bé del seu cos, que és l’Església.
ORACIÓ DESPRÉS DE LA
COMUNIÓ
Després de rebre el sagrament de la nostra salvació,
us demanem, Senyor,
que, pels mèrits de la passió de Crist
i els dolors de la Verge,
l’Esperit Sant, present amb plenitud en l’Església,
inundi amb el seu amor el món sencer.
Per Crist Senyor nostre.
BENEDICCIÓ SOLEMNE
El Senyor totpoderós,
que ens ha donat la Verge dolorosa
com a model d’amor invencible,
us concedeixi de mantenir-vos ferms en la fe
i generosos en la caritat fraterna
R. Amén.
Ell, que ha associat la Mare
als sofriments del Fill crucificat,
us concedeixi d’acceptar cada dia la vostra creu
i participar així en la passió de Crist.
R. Amén.
Perquè, després d’haver sofert aquí a la terra,
units a Crist i Maria,
participeu amb goig de la glòria de la resurrecció.
R. Amén.
I que la benedicció de Déu totpoderós
Pare, Fill +
i Esperit Sant
davalli sobre vosaltres i us acompanyi sempre.
R. Amén.