SANTA MARIA AL PEU DE LA CREU
Divendres de la V setmana de Quaresma
Festa
La presència de la Mare i del Deixeble estimat vora la creu de Crist va ser un fet salvífic d’extraordinària importància: allà, plena de fe i submergida en un dolor immens
i fecund, la Verge se’ns mostra com a cooperadora de la redempció, associada pels seus dolors de mare al sacrifici del Fill; com a nova Eva, en qui es va acomplir la profecia sobre la missió salvadora de la Dona (cf. Gn 3, 15; Jn 19, 26;
Ap 12, 1); com la Sió Mare, a qui totes les nacions saluden dient: «En tu brollen les meves fonts» (Sal 86 [87],7); com a model d’Església, contemplant-la com la Verge intrèpida, que guarda íntegra la fidelitat
promesa a l’Espós (cf. LG 64); pels Servents i Serventes de Maria com la imatge que ens guia en la nostra voluntat de servei (cf. Const. OSM, 319).
Invitatori
Ant. Veniu, adorem el Redemptor del món clavat a l’arbre de la creu, al peu de la qual
s’hi està la Mare dolorosa.
Salm 94
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
El Senyor és Déu sobirà,
el rei de reis de tots els déus;
té a la mà les entranyes de la terra
i són d'ell els cims de les muntanyes;
la mar és d'ell, perquè ell l'ha feta,
les seves mans han modelat la terra ferma.
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant el Senyor que ens ha
creat;
ell és el nostre Déu,
i nosaltres som el poble
que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia.
Tant de bo que avui
sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.»
Disgustat durant quaranta anys,
vaig dir d'aquella generació:
«És un poble de cor esgarriat,
que desconeix els meus camins.»
Per això, indignat, vaig jurar:
«No entraran al meu lloc de repòs.»
Glòria al Pare i al Fill
i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.
Ant. Veniu, adorem el Redemptor del món
clavat a l’arbre de la creu, al peu de la qual s’hi està la Mare dolorosa.
Ofici
de Lectura
HIMNE
Dum vitam in ara Gólgothae
Auctor salùtis immolat,
Maria
amóris aemula
iungit dolóris hóstiam.
O passiónis
mùtuae,
altèrna cordis vulnera!
In matre proles cóndolet,
in prole mater déficit.
Iesum quot ictus vùlnerant,
matèrna scindunt viscera
sertùmque Christi spineum
cor figit almae Virginis.
Mater dolóris néscia
gavisa partum viderat:
o quanto agóne filios
nunc pressa vitae pàrturit!
Iesu, tibi sit glòria,
qui passus es pro sérvulis,
cum Patre et almo Spiritu,
in sempitèrna saécula. Amen.
Versió mètrica al català
Vida inmolada al Gólgota
d’un Déu, en mort salvífica
Maria imita el gest d’amor
del Fill, tornant-se víctima
Són passions idèntiques,
ferits estan els cors dels dos!
La Mare es dol, pateix el Fill.
Units estan pel gran dolor.
Tantes ferídes rep Jesús,
com rep Maria en l’ànima;
quan veu nafrat el front de Crist
la Verge esclata en llàgrimes.
Mare brillant i esplèndida
que no sentí dolor en el part:
veient el Fill que mor sagnant
sentí el torment de tots els mals.
Sigui donada glòria
al bon Jesús, occit per tots;
i el Pare bo i el seu Amor
per sempre més siguin lloats. Amen.
SALMÒDIA
Les antífones es prenen, a
voluntat, d’una de les tres sèries (A, B, C): cadascuna d’elles té característiques i estructures pròpies.
Antífona 1
Sèrie A. La Mare estava vora la creu, recolzada per la fe, enfortida per la fe, enfervorida
pel foc de la caritat.
Sèrie B. De les meves amargors, Vos, Senyor, sou el meu escut i salvació.
Sèrie C. Mentre el Fill encomanava la seva vida al Pare, la Mare s’oferia amb ell.
Salm 3
Quants n’hi ha, Senyor, que em persegueixen!
Són molts els qui s’aixequen contra meu.
Són molts els qui diuen de mi:
«No espereu pas que Déu el salvi.»
Senyor, vós sou l’escut que em protegeix,
als ulls de tots, vós sou la meva glòria.
Quan crido invocant el
Senyor,
ell em respon des de la santa muntanya.
Me’n vaig al
llit, i dormo en pau
fins que em desperto. El Senyor em sosté.
No
em fa por la multitud
que acampa al meu voltant.
Alceu-vos, Senyor,
salveu-me, Déu meu.
Vós pegueu als meus contraris,
I feu
saltar les dents dels culpables.
La salvació ve del Senyor.
Beneïu
el vostre poble.
Sèrie A. La Mare estava vora la creu, recolzada per la fe, enfortida per la fe, enfervorida pel foc de la caritat.
Sèrie B. De les meves amargors, Vos, Senyor, sou el meu escut i salvació.
Sèrie C. Mentre el Fill encomanava la seva vida al Pare, la Mare s’oferia amb ell.
[ORACIÓ SÀLMICA
Escolteu, oh Senyor, des de la muntanya santa el clam dels qui us invoquen: infoneu sobre els nostres caps la benedicció,
que Jesús ens va fer merèixer morint a la creu, i confirmeu-nos en l’esperança de la salvació, que ell proclamà victoriós quan ressorgí del sepulcre. Per Jesucrist, Senyor nostre.]
Antífona 2
Sèrie A. Tots
varen fugir mentre la Mare restà valerosa vora la creu.
Sèrie B. Ateneu-me i responeu-me, Senyor; he confiat en la vostra misericòrdia.
Sèrie C. Eva collí de l’arbre un fruit de mort i li oferí a l’home; Maria de la creu va recollir l’aliment de vida
i ho donà a tothom.
Salm 12
Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me!
Fins quan m’amagareu la mirada!
Fins quan portaré dintre meu tants neguits,
tantes penes nit i dia, dins el cor!
Fins quan l’enemic s’alçarà triomfant!
Senyor, Déu meu, mireu i defenseu-me.
Ompliu-me els ulls de claror,
que el son de la mort no me’ls acluqui;
que no digui l’enemic: «L’he vençut»,
ni s’alegri de veure la meva caiguda.
Jo, sabent que m’estimeu, tinc plena confiança.
El meu cor s’alegra:
ja em veig salvat,
i canto al Senyor pels seus favors.
Sèrie
A. Tots varen fugir mentre la Mare restà valerosa vora la creu.
Sèrie B. Ateneu-me i responeu-me, Senyor; he confiat en
la vostra misericòrdia.
Sèrie C. Eva collí de l’arbre un fruit de mort i l’oferí a l’home; Maria
de la creu va recollir l’aliment de vida i ho donà a tothom.
[ORACIÓ SÀLMICA
Imprimiu en el nostre esperit, Senyor, el record de la passió del vostre Fill i del dolor de la seva Mare; feu que en l’hora de les nostres proves i tribulacions assumim
aquests sentiments perquè, esperant la vostra misericòrdia, exultem joiosos pels dons de la vostra salvació. Per Jesucrist, Senyor Nostre.]
Antífona 3
Sèrie A. Maria estava vora la creu, gemegant; el seu dolor fou més intens que
el mateix martiri.
Sèrie B. Guardeu-me, Senyor, com la nineta dels ulls, de tots els que em persegueixen.
Sèrie C. Vora la creu, la Verge acceptà com a fills seus tots les homes que l’amor de Déu li havia confiat.
Salm 16
Escolteu-me, Senyor, demano justícia,
escolteu el meu clam;
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.
Sentencieu vós mateix la meva causa,
i mireu qui té raó.
Veniu de nit a escorcollar-me el cor,
proveu-me al foc, i no em trobareu fals.
No s’ha desfrenat la meva boca, com la de la gent,
estic atent a les paraules dels vostres llavis.
Els meus passos no abandonen els
camins prescrits,
avancen segurs per les vostres rutes.
Us invoco,
Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.
Ajudeu-me amb l’amor admirable
amb què salveu dels enemics
els qui s’arreceren als vostres braços.
Guardeu-me com la nineta dels ulls,
protegiu-me a l’ombra de les vostres ales,
on no m’abasti l’injust que m’assalta
i l’odi dels enemics que m’envolten.
Els seus cors són insensibles,
i els seus llavis, insolents.
Se m’acosten, ja m’envolten,
Prenen vistes per tombar-me per terra,
es deleixen com un lleó per la presa
que observa, ajupit, des de l’amagatall.
Alceu-vos, Senyor! Planteu-los
cara,
que la vostra espasa m’alliberi dels injustos,
que els faci
morir la vostra mà, Senyor,
separeu-los dels vius.
Que els
arribi a les entranyes
el càstig que els espera;
que els seus
fills quedin saciats,
i en deixin als seus néts les engrunes.
Però
jo vinc a veure-us demanant justícia.
Quan em desvetlli,
us contemplaré
fins a saciar-me’n.
Sèrie A. Maria estava vora la creu, gemegant; el seu dolor fou més intens que el mateix martiri.
Sèrie B. Guardeu-me, Senyor, com la nineta dels ulls, de tots els que em persegueixen.
Sèrie C. Vora la creu, la Verge acceptà com a fills seus tots les homes que l’amor de Déu li havia confiat.
[ORACIÓ SÀLMICA
Acolliu, oh Pare, les paraules que de la creu estant el vostre Fill us va adreçar:
ell, germà nostre, l’únic innocent, va pregar per nosaltres pecadors, perquè, un cop reconciliats amb vos, assolim el goig de poder contemplar el vostre rostre, i després del son de la mort saciar-nos amb la vostra visió.
Per Jesucrist, Senyor Nostre.]
VERS
V. Escolteu, tots els pobles, mireu el meu dolor.
R. El Senyor m’ha deixat desolada, ferida d’esllanguiment per
sempre.
LECTURA PRIMERA
Del llibre del profeta Isaïes
52, 13-53, 12
El Servent de Jahvè maltractat pels nostres pecats
Mira, el meu Servent prosperarà, s’elevarà,
serà exaltat, posat molt alt. Així com molts quedaren esbalaïts en veure’l perquè, de tan desfigurat que estava, ja no tenia ni aspecte d’home, ni era humana la seva forma; així nacions riques en quedaran admirades,
els reis es taparan la boca davant d’ell, ja que veuran el que no els havia estat contat i observaran una cosa inaudita.
Qui ho pot creure, allò que
hem sentit! I el braç de Jahvè, a qui ha estat revelat! Davant d’ell havia crescut com un rebrot i com l’arrel en una terra àrida. No tenia forma ni encants perquè ens fes enveja, ni aspecte perquè el poguéssim
apreciar. El més menyspreable i estúpid dels homes, un home de dolors i fet a la malaltia; i com un davant de qui amaguen la cara, el teníem per un no res menyspreable.
Tanmateix eren les nostres malalties, que suportava; els nostres dolors, que s’havia carregat. I nosaltres que el preníem per un castigat, per un que Déu toca i humilia! Però com que fou traspassat per les nostres
infidelitats, capolat per les nostres culpes, el càstig que ens torna la pau queia sobre ell, i és gràcies a les seves nafres que som curats.
Tots
anàvem errants, com ovelles, cadascú seguia el seu camí, mentre Jahvè feia recaure sobre ell la pena de totes les nostres faltes. Maltractat, ell s’humiliava, no obria la boca, com un anyell conduït a l’escorxador,
com una ovella muda davant els esquiladors.
Per coerció i amb judici ha estat arrabassat, i qui es preocupa del seu destí? Ja que ha estat tallat de
la terra dels vivents, pel crim del seu poble fou ferit per nosaltres. Li han posat el sepulcre entre impius i el túmul entre malfactors, tot i que no havia fet cap tort, ni deia mentides la seva boca.
Però Jahvè ha volgut capolar-lo amb la sofrença. Si ofereix la seva vida en expiació, veurà una descendència, que viurà molts anys, i el designi de Jahvè reeixirà
a les seves mans. Després de les proves de la seva ànima, veurà la llum, se sadollarà amb la seva ciència. Just, el meu Servent en justificarà molts, i portarà les seves culpes.
Per això tindrà la seva part entre els grans i amb els poderosos es partirà el botí. Per tal com ell mateix s’ha lliurat a la mort i ha estat comptat entre els infidels,
mentre que ell portava els pecats de molts i intercedia pels infidels.
RESPONSORI
Is 53, 4a, 5, 6b
R. Eren les nostres malalties, que suportava; els nostres
dolors, que s’havia carregat: Fou traspassat per les nostres infidelitats, capolat per les nostres culpes. * És gràcies a les seves nafres que som curats.
V. Jahvè feia recaure sobre ell la pena de totes les nostres faltes. * És gràcies a les seves nafres que som curats.
LECTURA SEGONA
De les homilies de sant Amedeu, bisbe de Lausana
(Homilia V sobre el martiri de la benaurada Verge Maria: BAC minor 92, p. 58-71)
Estava vora la creu amarada de dolor
És convenient saber que hi ha dos tipus de martiri:
un que és evident, i un altre que resta ocult, un queda ben palès i l’altre ben amagat, un marcat a la carn i l’altre imprès a l’esperit. En la carn varen patir els sants apòstols i màrtirs, els quals, per
amor a la veritat i per donar fidel testimoni de Crist, varen oferir la seva vida; i esdevenint víctimes per Crist varen beure el calze del Senyor, d’aquesta manera per la creu van assolir la majestat i per la mort temporal van merèixer
participar de la vida eterna.
Patiren en esperit, no obstant, aquells sants que recolliren en la seva ànima un patiment més aspre que el de la carn.
Abraham patí en esperit quan va rebre l’ordre d’immolar el seu fill Isaac, a qui estimava amb un afecte únic i singular, veient-se el seu amor de pare, la seva entranyable estimació, sotmès a tan terrible prova.
La gloriosa Verge va sortir victoriosa d’aquest tipus de patiments i ha esdevingut més gloriosa encara que tots perquè va restar més a prop que ningú
de la creu de la passió del Senyor. Ella va escurar a fons el calze, va prendre tot el beuratge del sofriment, però, tot i estar amarada en el torrent del dolor va reeixir i suportar una aflicció que no admet comparació amb cap
altre. Va seguir fidelment a Jesús; va resseguir no només l’estol que deixava l’aroma dels seus perfums (cf. Cant. 1, 3s), sinó també la profusió del seus dolors; va participar no només del goig de la consolació,
sinó també de l’abundància dels patiments.
Estava dreta vora la creu de Jesús per contemplar, amb visió colpidora, aquella
dolça testa del seu Fill, ungida amb oli novell en preferència als seus acompanyants (cf. Sl 44, 8), ara ferida pels cops de canya i coronada d’espines. Veia que el més formós dels fills del homes (cf Sl 44, 3) ja no tenia
figura ni bellesa (cf. Is 53,2). Aquell que estava exalçat sobre tots els pobles, el veia menyspreat i tingut per desgraciat entre els homes (cf. Is 53,2s). Veia el Sant dels Sants crucificat entre malfactors i injustos; veia abatuts els ulls d’aquell
home excels, veia inclinada i penjant de les espatlles la testa d’aquell que sosté tot el que existeix; veia marcida aquella sereníssima i divina faç i com s’havia esvaït la bellesa del seu rostre.
Oh! quin esguard més sobirà, vessat de devoció i de llàgrimes, experimentem quan rememorem els gloriosos patiments d’aquella ànima santíssima, i quan considerem
com de grans foren les seves angoixes davant la mort de Crist! El rostre esmorteït de Jesús fa empal•lidir la faç de la Mare. Ell va patir en la carn, Ella en el seu cor. La mort del Senyor fou més amarga del que hauria estat
la seva pròpia mort. Tot i que Ella, instruïda per l’Esperit Sant, no dubtava del fet que Crist havia de ressuscitar, no va poder, però, evitar beure el calze del Pare (cf. Jn 18, 11), ni va poder ignorar l’hora de la Passió.
D’aquella hora li parlà profèticament el venerable ancià Simeó, dient «Una espasa et traspassarà l’ànima» (Lc 2,35). Oh Senyor Jesús! ni tan sols a la vostra Mare vau deslliurar de que
l’espasa traspassés la seva ànima!
La benaurada Verge Maria podia fer seves aquella lamentació que pròpiament correspon a Crist:
«Vosaltres, tots els que passeu pel camí, guaiteu i veieu si hi ha un dolor semblant al meu dolor!» (Lm 1, 12). Quin patiment tan agut i intens! Oh! com d’excelsa i preclara se’ns mostra Maria en el seu dolor! Ah! quina distància
tan gran hi ha entre el dia del seu dolor i aquell dia seré en que bressolava l’Infant i l’omplia de moixaines ornada de cors d’àngels, mentre el glorificaven els pastors i l’adoraven els mags, oferint-li els seus místics
dons! La diferència no rau en la virtut sinó en l’aflicció; no rau en la gràcia sinó en l’angoixa. Maria –al peu de la Creu- avançava en la virtut i creixia constantment en la gràcia. Imitem
a la Mare del Senyor, oh estimats, i quan ens trobem en adversitats no oblidem la discreció i mantinguem la constància.
RESPONSORI
R. Mentre Jesús moria a la creu, Maria patia amb ell el martiri del cor. * Sostinguda per l’amor
maternal, es recolzava en la creu del seu Fill.
V. Una llança traspassà el costat de Crist; una espasa traspassà l’ànima
de Maria. * Sostinguda per l’amor maternal.
HIMNE
Oh Déu, us lloem.
Senyor, us glorifiquem.
Oh Pare etern, tota la terra us venera.
Tots els àngels,
els querubins i els serafins
no cessen mai d’aclamar-vos:
Sant, sant, sant és el Senyor,
Déu de l’univers.
El cel i la terra són plens
de la majestat de la vostra glòria.
El cor gloriós dels Apòstols,
L’estol venerable dels profetes,
l’exèrcit esclatant dels màrtirs
us donen lloança.
Per tota la terra la santa Església us proclama:
Pare d’immensa majestat,
Fill únic veritable i adorable,
Esperit Sant, protector.
Oh Crist, vós sou el Rei de la glòria.
Vós sou el Fill etern del Pare.
Vós, en fer-vos home per alliberar el homes,
no defugíreu d’entrar en el sí de
la Verge.
Vós, vençut l’agulló de la mort,
obríreu
als creients el Regne del cel.
Vós seieu a la dreta de Déu,
en la glòria del Pare.
I creiem que un dia retornareu com a jutge.
Us demanem, doncs,
que socorregueu els vostres servents
que heu
redimit amb la vostra sang preciosa.
Feu que siguem comptats
en el
nombre dels vostres sants,
en la glòria eterna.
Senyor, salveu
el vostre poble
i beneïu la vostra heretat.
Sigueu el seu pastor,
preneu-lo sempre als vostres braços.
Us beneïm dia rera dia
i lloem per sempre el vostre nom.
Senyor, digneu-vos a guardar-nos avui lliures
de pecat.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres, tingueu pietat.
Que
el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.
En vós, Senyor, m’emparo,
que mai no quedi confós.
L’oració, com a Laudes.
Laudes
HIMNE
Mors ipsa tandem Fílium
miserta pœnis éximit;
iam tota sola in Vírgine
sævit supérstes passio.
Christi recédens spíritus
evádit íctum lánceæ:
sed sæva vulnus írritum
in Matre cuspis víndicat.
Victis resúrget ínferis
Iesus; valénter fémina
per spem fidémque prǽvenit
stando triúmphum Fílii.
O Virgo amóre Seraphim
vincens, dolóre Mártyres,
amóre nostrum férveat
cor et dolóre lángueat.
Sit summa Christo gloria,
qui te propínquam stípiti
fecit cruóris próprii
in nostra cæli gáudia. Amen.
Versió mètrica
al català
Fou deslliurat el Fill de Déu
per mort sagnant
de tot dolor;
la Verge encara resta al peu
veient-se trista i sola al
món.
Crist encomana a Déu l’alè,
la llança
esquinça el seu costat:
la Mare rep la llança al cor,
més
gran ferida l’ha nafrat.
Quan el Senyor vencé l’infern,
l’amor de Mare, tan valent,
el féu merèixer el gran destí
de veure’s reina amb el seu Fill.
Verge estimada en tot l’Empir,
molt més que els màrtirs has patit,
encén d’amor del nostre cor
quan sigui dèbil pel dolor.
Donis a Crist la glòria,
que té en Maria gran consol,
la sang vessada sigui font
de vida eterna allà en el cel. Amen.
SALMÒDIA
Ant. 1 Si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell.
Salm 62, 2-9
Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua.
Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L'amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran.
Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis.
Quan des del llit us recordo,
passo les nits pensant en vós,
perquè vós m'heu ajudat,
i sóc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s'ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà.
Ant. 1 Si hem mort amb
Crist, creiem que també viurem amb ell.
Ant. 2 Sempre portem en el nostre cos els senyals de l'agonia de Jesús, perquè també
en el nostre cos es manifesti la seva vida.
Dn 3, 57-88. 56
Beneïu el Senyor, totes les criatures,
canteu-li lloances per sempre.
Beneïu-lo, àngels del Senyor,
beneïu, cels, el Senyor.
Beneïu el Senyor, aigües de l'espai,
beneïu-lo, estols del Senyor,
Beneïu el Senyor, sol i lluna,
beneïu-lo, estrelles del cel.
Beneïu el Senyor, pluges i rosades,
beneïu-lo, tots els vents.
Beneïu el Senyor, foc i calor,
beneïu-lo, freds i gelades.
Beneïu el Senyor, rosades i gebre,
beneïu-lo, glaç i freds.
Beneïu el Senyor, neus i geleres,
beneïu-lo, dies i nits.
Beneïu el Senyor, llum i tenebres,
beneïu-lo, núvols i llamps.
Que la terra beneeixi el Senyor,
que li canti lloances per sempre.
Beneïu el Senyor, muntanyes i turons,
vegetació de la terra, beneeix-lo.
Beneïu, fonts, el Senyor,
beneïu-lo, rius i mars.
Beneïu el Senyor, peixos i monstres marins,
beneïu-lo, tots els ocells.
Beneïu el Senyor, feres i ramats,
canteu-li lloances per sempre.
Beneïu el Senyor, tots els homes,
beneeix-lo, poble d'Israel.
Beneïu-lo, sacerdots del Senyor,
beneïu-lo, servents del Senyor.
Beneïu el Senyor, sants i humils de cor,
ànimes i esperits dels justos, beneïu-lo.
Beneïu el Senyor, Ananies, Azaries i Misael,
canteu-li lloances per sempre.
Beneïm el Pare i el Fill amb l’Esperit Sant,
cantem-li lloances per
sempre.
Sou beneït; Senyor, al firmament del cel:
glòria
i lloança per sempre.
A l’acabament d’aquest càntic no es diu Glòria al Pare
Ant. 2 Sempre portem en el nostre cos els senyals de l'agonia de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida.
Ant. 3 Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu.
Salm 149
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu les seves lloances davant dels qui l'estimen!
Se sent feliç Israel
del qui l'ha creat
s'alegren del seu rei els fills de Sió.
Lloen
el seu nom, el lloen tot dansant,
acompanyen els seus cants amb els tambors i les cítares.
Perquè el Senyor estima el seu poble,
coronarà de triomf els humils.
Els fidels celebren la seva glòria,
des dels seus rengles aclamen plens de goig;
mentre els seus llavis glorifiquen Déu,
tenen a les mans espases de dos talls,
per fer justícia entre els pobles
per reprendre i castigar les nacions,
encadenant els seus reis,
emmanillant els poderosos.
Executar la sentència que està escrita.
és la glòria reservada als qui l'estimen.
Ant. 3 Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu.
LECTURA BREU
Za
12, 10
Abocaré sobre el casal de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit penedit i suplicant. Llavors em miraran a mi, aquell que han traspassat,
ploraran com es plora la mort d'un fill únic, faran dol com per la mort del primer fill.
RESPONSORI BREU
R. Mireu, Crist ve enmig dels núvols, i tothom el veurà amb els propis ulls, fins aquells qui el van traspassar * Tots els
pobles de la terra faran grans planys per ell. Mireu, Crist ve enmig dels núvols.
V. Mireu l'anyell de Déu, el qui treu el pecat
del món! * Tots els pobles de la terra. Glòria. Mireu, Crist ve enmig dels núvols.
Càntic Ant. Alegreu-vos
santa Mare de Déu, unida íntimament al vostre Fill en el Calvari, l’oferíreu al Pare etern juntament amb l’holocaust del vostre cor matern per la salvació del gènere humà.
Càntic de Zacaries
Beneït sigui el Senyor,
Déu d’Israel,
ha visitat el seu poble i l’ha redimit.
Fa
que s’aixequi un salvador poderós
a la casa de David, el seu servent,
com ho havia anunciat, de temps antic,
per boca dels seus sants profetes.
Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal,
mogut per l’amor que el fa fidel als nostres pares,
i pel record de l’aliança santa,
que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, sense por,
lliures dels enemics, li donem culte
amb santedat i justícia tota la vida.
I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim,
perquè aniràs al davant del Senyor
a preparar els seus camins.
Faràs saber al poble que li ve la salvació,
el perdó dels seus pecats,
per l’amor entranyable del nostre Déu.
Perquè ens estima, ens visitarà un sol,
que ve del cel,
per il·luminar els qui viuen a la fosca,
a les ombres de la mort,
i guiar els nostres passos per camins de pau.
Càntic Ant.
Alegreu-vos santa Mare de Déu, unida íntimament al vostre Fill en el Calvari, l’oferíreu al Pare etern juntament amb l’holocaust del vostre cor matern per la salvació del gènere humà.
PREGÀRIES
Invoquem Déu Pare, autor de la
vida, que associà Maria, dona forta, a l’obra del Redemptor i diguem-li:
Salveu-nos, Senyor, pel vostre amor.
Pare, vós disposàreu que el vostre Fill, nascut de la Verge, fos llum de les nacions i senyera combatuda,
feu que, com a pelegrins en aquest món, seguim les petjades de Crist, llum en les tenebres, i en la vida diària el reconeguem com a guia.
Pare,
molts rebutgen el vostre Fill, tal com en altres temps perseguiren els profetes,
Concediu-nos de donar-li sempre estada a casa nostra.
Pare, vós inspiràreu una gran fe a Maria, la vostra humil serventa, quan s’estava al peu de la creu del vostre Fill,
concediu-nos l’esperança que eixuga les llàgrimes i la fe que dissipa les pors.
Pare, la Verge Maria confortà
l’Església dels primers temps, afligida per la persecució,
concediu-nos una sol·licitud semblant a la seva perquè portem les càrregues
dels oprimits i lluitem per la seva llibertat.
Pare, vós que no ens proveu mai més enllà de les nostres forces,
feu que, sostinguts per l’auxili de la Mare dels vivents, comprenguem l’eficàcia de la creu.
Es poden afegir algunes intencions lliures.
Seguint l’exemple de Crist, el qual clavat a la creu, complí la voluntat del Pare
i demanà perdó pels seus enemics, preguem el Pare celestial tot dient: Parenostre.
Oració
Senyor, Déu nostre, per un designi misteriós de la vostra providència completeu amb les infinites creus dels homes allò que manca als sofriments
de Crist; concediu-nos que, tal com Maria s’estigué al peu de la creu del vostre Fill agonitzant, així nosaltres, tot imitant-la, romanguem junt als nostres germans que sofreixen per a donar-los consol i amor. Per nostre Senyor Jesucrist.
Hora d’entre dia
Les antífones i els salms de la fèria corresponent.
Tèrcia
LECTURA BREU
Lm 1,
12
Vosaltres els qui passeu pel camí, mireu-ho bé i veureu si hi ha un dolor com aquest: el dolor amb què ell em turmenta, amb què el
Senyor m'afligeix ara que s'indigna.
V. Heu dut el compte de la meva vida errant.
R. En el vostre odre heu recollit les meves llàgrimes.
Sexta
LECTURA BREU
Lm 1,
16-17a
És per això que ploro, els ulls se'm fonen en llàgrimes; no tinc ningú que em consoli, no tinc ningú que em conforti:
he perdut tots els meus fills. L'enemic ha vençut. Sió estén les mans suplicant i ningú no la consola.
V. Escolteu-me,
tots els pobles, mireu el meu dolor.
R. Prou em senten gemegar, però ningú no em consola.
Nona
LECTURA BREU
Lm 1, 20ab; 2, 13
Mireu, Senyor, quina angoixa: se'm remouen
les entranyes! Tinc el cor tot trasbalsat! Quina altra cosa puc dir-te? Amb què et podré comparar, filla de Jerusalem? Amb què t'igualaré per consolar-te, oh verge, filla de Sió? El teu dolor és immens com la mar!
Qui hi podrà posar remei?
V. Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor.
R. Tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes.
L’oració
conclusiva, com a laudes
Vespres
HIMNE
Stabat Mater iuxta crucem,
tristis
spectans mundi lucem,
dum languébat móriens.
Audit illic
testaméntum,
quod non condit atraméntum,
at Redémptor
sánguine.
Summo nectit Offerénti
Mater ánimo
dolénti
cor transfíxum gládio.
Fundit Hóstia
dum precem,
orat Virgo, plangens necem
mundi vitæ débitam.
Hoc nos solvat a peccátis
sacraméntum pietátis,
nunc et omni témpore.
Patri sancto sit decórum,
Nato et Igni sit sonórum
laudis semper cánticum. Amen.
Versió mètrica al català
Dreta estàveu,
bona Mare
trista i sola, vora l’arbre
on morí la llum del
món.
On sentireu la sentència
segellada amb la sofrença
i amb la sang del Redemptor
Fou la Mare al Fill unida,
amb la Víctima escollida
oferí Maria el cor.
Fou la ofrena exagerada,
mort de Déu i plor de Mare,
per saldar el preu del pecat.
Déu morí per redimir-nos,
s’immolà per convertir-nos,
ara i sempre, amb gran amor.
Rebi el Pare Sant lloances,
rebi el Fill i el Foc complantes,
càntics plens de glòria. Amén.
SALMÒDIA
Ant. 1 Crist penjava de l’arbre de la creu, Maria s’hi estava al peu.
Salm 115
Crec amb tot el cor, tot i que deia:
«Que en sóc, de dissortat!»;
tot i que deia, veient-me perdut:
«Els homes, tots enganyen!»
Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m'ha fet?
Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.
Compliré les meves prometences,
ho faré davant el poble.
Al Senyor li doldria
la mort dels qui l'estimen.
Ah, Senyor, sóc el vostre servent,
ho sóc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes.
Us oferiré una víctima d'acció de gràcies
invocant el vostre nom;
compliré les meves prometences,
ho faré davant el poble,
als atris de la casa del Senyor,
al teu bell mig, Jerusalem.
Ant. 1 Crist penjava de l’arbre de la creu, Maria s’hi estava al peu.
[ORACIÓ SÀLMICA
Senyor, el vostre Fill clavat en creu alçà la copa de la nostra salvació, i la seva mort, en
lliurar-se innocent pels pecadors, fou d’inefable valor als vostres ulls; feu que nosaltres beguem cada dia el calze de la Passió perquè, en arribar al terme del nostres dies, ens oferim a vós com a sacrifici de lloança agradable
als vostres ulls. Per Crist, Senyor nostre.]
Ant. 2 Jesús, de la creu estant, encomana Joan com a fill a la seva mare; i al deixeble lliura
Maria com a mare.
Salm 140
No tardeu a venir, Senyor.
Jo us invoco, escolteu el meu clam.
Que
pugi el meu prec davant vostre com l'encens;
alço aquestes mans com l'ofrena del capvespre.
Senyor, poseu-me una guarda a la meva boca,
poseu sentinelles a la porta dels meus llavis;
no deixeu que el meu cor es decanti a res de mal,
a cometre cap mena d'injustícia.
El pa seductor dels amics de males arts,
no el vull compartir.
Que em pegui el just, que el piadós em reprengui,
però els perfums dels injustos
no ungiran el meu cap.
Segueixo pregant ara que els veig desgraciats.
S'han estimbat els seus governants,
que havien escoltat les meves paraules amables.
Com una mola de molí trossejada per terra,
els nostres ossos estan escampats
a la boca de la terra dels morts.
Senyor, Déu meu, a vós giro els ulls,
en vós em refugio, no em deixeu indefens.
Guardeu-me del llaç que m’han
parat,
dels enganys dels qui van amb males arts.
Ant. 2
Jesús, de la creu estant, encomana Joan com a fill a la seva mare; i al deixeble lliura Maria com a mare.
[ORACIÓ SÀLMICA
Pare sant, quan el vostre Fill, l’Anyell sense tanca, s’oferia a l’ara de la creu, vós volguéreu que al peu s’hi estigués la seva
mare i cooperadora Maria: feu que també nosaltres, en comunió i seguint l’exemple de la Verge Mare, us presentem com a ofrena de la tarda una vida que us sigui plaent. Per Crist, Senyor nostre.]
Ant. 3 Des de la creu, Jesús proclama la Verge mare universal, quan en la persona de Joan li confia tots els homes.
Càntic 1Pe 2, 21b-24
Crist va patir per vosaltres,
i així us deixà el seu exemple
perquè seguiu les seves petjades.
Ell no obrava amb violència
ni tenia mai als llavis la perfídia.
Quan l'insultaven, no responia insultant;
quan el turmentaven,
no responia amb amenaces;
sinó que confiava la seva causa
a aquell que judica amb justícia.
A la creu, ell portà en el seu cos les nostres culpes,
perquè no visquéssim més com a pecadors,
sinó com
a justos.
Les seves ferides ens curaven.
Ant. 3 Des
de la creu proclama la Verge mare universal, quan en la persona de Joan el confia a tots els homes.
[ORACIÓ SÀLMICA
En mirar, Senyor, Crist penjat en creu, ens sentim atrets a ell per l’amor, doncs, essent innocent, carregà amb els nostres pecats i suportà amb mansuetud
un judici inic; feu que nosaltres, seguint les seves petjades, afrontem amb serenor les adversitats de la vida i no tornem mai a ningú mal per mal. Per Crist, Senyor nostre]
LECTURA BREU
He 9, 26-28
Germans, Crist ara, a la fi dels temps, s'ha manifestat una vegada per sempre, per abolir el pecat mitjançant el seu sacrifici. Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici; semblantment,
Crist, que es va oferir una sola vegada i prengué damunt seu els pecats de tots, apareixerà per segona vegada, no ja per raó dels pecats, sinó per salvar els qui viuen esperant-lo.
RESPONSORI BREU
R. Acostem-nos amb confiança
a Crist, * perquè obtinguem misericòrdia.
V. Davant seu intercedeix la Verge Maria. * Perquè
obtinguem. Glòria. Acostem-nos amb confiança.
Càntic de Maria, ant. En declinar el dia, el Senyor Jesús penjant en
creu adquirí amb la seva sang el poble de Déu, mentre els seus dolors eren compartits per la Mare de l’Església.
La meva ànima celebra el Senyor
La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.
Les obres de seu braç són potents:
dispersa el homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalça el humils.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Càntic de Maria, ant. En declinar el dia, el Senyor Jesús penjant en creu adquirí amb la seva sang el poble de Déu, mentre els seus dolors eren compartits
per la Mare de l’Església.
PREGÀRIES
A l’hora del sacrifici vespertí que Crist, en la plenitud dels temps, oferí al Pare per la salvació dels homes, preguem tot dient:
Salveu, Senyor, el poble que heu redimit.
Crist, Salvador nostre, en vostra passió una espasa de dolor traspassà el cor de la Verge:
no permeteu que la nostra fe caigui en les fosques xarxes del dubte o el defalliment.
Crist, Redemptor nostre, a l’hora de la creu reconeguéreu la Mare que us havia concebut:
feu que nosaltres us confessem sempre veritable Déu
engendrat pel Pare i veritable home nascut de la Verge Maria.
Crist, Germà nostre, de la creu estant ens donàreu la Verge com a Mare nostra:
feu que, diligents en la caritat, actuem com a veritables fills seus.
Crist,
Mestre nostre, des de la càtedra de la creu revelàreu el misteri amagat des del principi del món:
feu que refusem la saviesa d’aquest món
i comprenguem la niciesa de la creu.
Abans de la següent petició es poden afegir altres intencions
Crist, Sacerdot nostre, des de l’altar de la creu davallàreu als inferns per alliberar els nostres pares dels lligams de la mort:
feu que els nostres germans i germanes difunts escoltin la vostra veu que els convida a entrar al paradís.
Les paraules de Crist moribund segellaren el seu ensenyament: per això amb els ulls fits a la creu, diguem l’oració del Senyor, tot fent nostres els seus mateixos sentiments: Parenostre.
Oració
Oh Déu, que volguéreu que, al peu de la
creu del vostre Fill, s’hi estigués també la seva mare, compartint la passió; concediu-nos de participar cada dia més dels fruits abundants de la redempció. Per nostre Senyor Jesucrist.
o bé:
Senyor, Déu nostre, per un designi
misteriós de la vostra providència completeu amb les infinites creus dels homes allò que manca als sofriments de Crist; concediu-nos que, tal com Maria s’estigué al peu de la creu del vostre Fill agonitzant, així nosaltres,
tot imitant-la, romanguem junt als nostres germans que sofreixen per a donar-los consol i amor. Per nostre Senyor Jesucrist.